Jaume

ENTREVISTA ( Aquesta és una entrevista real reatitzada a un xiquet de 14 anys enganxat als videojocs que ho vol deixar). - A quina edat començares a jugar? Als 12 anys. - Quantes hores has jugat seguides? El meu màxim va ser de 36 hores - Jugues tots els dies? Abans si que ho feia. - Creus que és una adicció? Sí, és com una droga. - Com vas comançar a jugar? Quan vaig deixar el futbol, per les vesprades vaig començar a dedicar-li moltes hores. - Creus que és roí per a la salut? Sí, perquè en el meu cas era portar una vida sedentària i passar moltes hores davant de la pantalla de l'ordinador. - Creus que es roí a l'hora de tindre relacions socials? Sí, perquè al no eixir de casa no em relacione amb la gent. - Estàs intentant desenganxar-te? Sí. - És difícil? Moltíssim. - Què fas per a deixar-ho? No jugue entre setmana. - Recomanes l'ús dels videojocs? Per a un moment de diversió, sí, però si no saps controlar les hores que jugues, millor que no ju...

Que les noves tecnologies han suposat una revolució en pràcticament tots els àmbits de la societat, especialment en la comunicació, és indiscutible. Però fins a quin punt n'hem de tolerar el seu ús –més bé abús–? És cert que amb connentant-nos a Internet es poden fer moltes coses útils que ens faciliten la vida: parlar amb algú, buscar informació, comprar, localitzar una adreça… o simplement treballar o estudiar. Però realment estem fent sempre això? No ho crec. La majoria de vegades usem els mòbils per jugar a jocs o navegar a les xarxes socials. Hauríem de reflexionar sobre fins a quin punt depenem dels mòbils, tauletes i ordinadors. Si anem a un parc o una plaça i hi trobem un grup de jóvens (o fins i tot de xiquets, alguns de tot just deu anys!), el més probable és que estiguen tots mirant el seu mòbil sense parlar entre ells, com si no hi tingueren res millor per fer. Els xiquets demanen als pares un telèfon cada vegada més prompte, als nou o deu anys. No seria una mala id...